El paradigma científic en què actualment ens movem tant en les ciències naturals com en les ciències humanes és conseqüència directa de l'impacte de la teoria evolucionista de les espècies, tal com va ser plantejada per Charles Darwin i desenvolupada després per diferents camins de la Biologia, la Psicologia i l'Antropologia. En aquest volum, s'aborda el problema de l'origen, formació i destí dels éssers humans tant des de la perspectiva positivista (Psicologia i Antropologia) com des de l'específica tradició metafísica occidental. La història natural de l'espècie humana constitueix la prehistòria de la seva pròpia construcció cultural. En aquesta línia d'estudi s'aborden els grans temes d'autoformació del gènere humà, a saber, l'antropogènesi, la complexa formació de la ment humana, la convergència i complementarietat entre pensaments i sentiments, així com la peculiar estructura de la conducta humana. L'autoconsciència d'Occident ens hi ha llegat una forma específica d'aquest comportament, a saber, aquella que s'interroga d'una forma radical per l'origen i sentit de l'home en el món. Al fil d'aquesta qüestió, la tradició ha anat desgranant els grans temes de la metafísica: la realitat personal, la llibertat, els primers principis, els diversos sistemes categorials, la substància, la causalitat, Déu, etc. Tots aquests temes són tractats des del nostre propi horitzó històric en un fructífer diàleg amb els grans autors de la tradició. La fusió d'horitzons ens condueix a una experiència (història efectual), en la que el lector sempre pot enriquir amb les seves pròpies anàlisis temes que la història ha complicat tant.